El laissez faire s’ha convertit en modus operandi força comú entre els governs d’avui en dia. Una alternativa molt còmoda per a les administracions per modificar la trama urbana sense desembutxacar diner públic. Consisteix a permetre que les empreses privades operin lliurement al territori amb poca regulació i, alhora, moltes complicitats. Ho sabem prou bé des de Remei Reviu, que ens vam deixar la pell reivindicant que un dels últims espais oberts del barri del Remei, la plaça de la Noguera, no es rifés als interessos d’un privat i que es destinés a usos públics. Malauradament, aquest espai ha quedat en mans d’una promoció immobiliària que poc o res s’ha preocupat per les necessitats reals del barri i pel seu entramat social.
Alguns diran que això ja és aigua passada i que la necessitat d’habitatge a Vic és imperant, per la qual cosa no està malament que es construeixi habitatge de nova promoció. Si bé és cert que la problemàtica de l’habitatge és greu, tant al Remei com al conjunt de la ciutat, cal anar amb compte amb el model urbanístic que s’està potenciant. A primer cop d’ull, sembla que qualsevol excusa és bona per construir habitatge, malgrat que un cop construït els preus dels pisos són inassolibles per la gent que viu al barri. A més, moltes persones no hi poden accedir a causa del racisme immobiliari que preval actualment i la bona reputació que han adoptat de cop els pisos d’estudiants, lligada a la possibilitat de duplicar els preus, que impossibilita l’accés a un habitatge digne per a moltes famílies. Aquí lamentem amb gravetat que, tot i haver-ho reivindicat diverses vegades, no s’hagi destinat ni un pis del bloc de la plaça de la Noguera a habitatge social.
Tornem al model urbanístic per analitzar com d’incisiva arriba a ser la petjada del sector privat en les polítiques municipals. El maig del 2023, Remei Reviu vam encendre les alarmes per les nostres xarxes socials denunciant un fet del tot insòlit i desencoratjador: una desfilada d’excavadores, operaris i tot tipus de maquinària va començar a intervenir sobre els terrenys de Can Garrofa, i van deixar aquell camp amb potencial agrícola més sec que un os. Després de demanar moltes explicacions als tècnics municipals, només vam extreure que el propietari tenia permís per fer moviment de terres, però que no es coneixia ni l’objecte ni el propòsit de tal activitat. Altre cop, un privat que fa coses…
Com sempre, les males llengües corren més que la informació oficial i aviat vam saber que no es tractava d’un aplanament de terreny anodí per fer-hi un equipament recreatiu municipal o pisos de lloguer social o qualsevol altre espai per afavorir el benestar de la ciutadania en el sentit més ampli, com podria preveure el POUM i, de fet, preveu en la classificació d’usos terciaris. S’hi està edificant un centre comercial que s’alça imponent amb quatre plantes amb capacitat per allotjar-hi, pel cap baix, dotze establiments comercials i oficines. Una salvatjada que ni qui va definir el POUM es podria haver imaginat i que s’ha imposat altre cop davant del sentit comú. Potser en lloc de fer créixer els polígons amb grans superfícies ens cal un mercat municipal que potenciï les relacions comunitàries. En lloc d’incitar la gent al consumisme, necessitem reduir i donar segones oportunitats als objectes, o bé, en lloc de promoure els productes globalitzats, posar el focus en el producte local, de proximitat, i en el que prové de comerç just.
Davant d’aquest fet, a Remei Reviu ens preguntem quin tipus d’interès s’amaga darrere la promoció d’aquestes iniciatives privades. Com a mínim, contribueix en gran manera en la desaparició del petit comerç de barri, cosa que al seu torn comporta altres conseqüències devastadores, com ara la desarticulació de la funció comunitària que exerceix aquest comerç de proximitat i la consegüent pèrdua d’identitat local deguda a la tendència homogeneïtzadora d’aquests espais, així com la fragilitat dels llocs de treball a causa d’una contractació menys estable. A més, la seva ubicació atraurà més volum de trànsit i fomentarà l’ús del cotxe, cosa que va en contra de les famoses campanyes d’ús de la bicicleta i del decreixement de qui tothom parla i ningú aplica.
Amb tot això, Remei Reviu seguim dient PROU a l’especulació que transforma el territori sota les lògiques capitalistes a costa del plaer momentani del consumidor. Molt benefici i poca responsabilitat social. És ben bé que no n’aprenem…
REMEI REVIU
Associació de Veïns i Veïnes del Remei 